dimarts, 27 d’abril de 2010

Plou.. a poc a poc

Plovia. Estavem davant d'un caixer que feia cantonada. Tu estaves asseguda. Ploraves. Jo et mirava des de abaix ajupit i amb les dos mans te'n embolicava una. De tant plorar casi no podies parlar, és extrany; tot i així aquest va ser el cop que més et vaig compendre. No et preocupis, a mi em tindràs sempre al teu costat, o al teu costat. Et deia de mentres que l'aigua se'm cal·lava pel jersei.


...

1 comentari:

  1. Està molt ben enfocat com el dia de pluja es fon amb els sentiments!

    ResponElimina