Barcelona la gran atracció

dilluns, 10 de maig de 2010

18


Avui és un dia mes. Cert. És extrany altres anys, quant només faltava un dia per cumplir anys no podia parar de pensar-hi, i notava com aquelles últimes hores es feien tan llargues...
En canvi; aquesta vegada es com si ni m'enrecordes, com si ho hagués fet tota la vida.
Serà cosa de l'edat, que ens anem fent grans i perdem les emocions... en fí, bona nit.

Sona l'alarma del despertador, mig segon de protestes i de cop em ve al cap: 18. ( amb una emoció semblant a la que sents quant et despertes i t'enrecordes que aquell dia vas de colonies amb l'escola )

M'aixeco, i només obrir els ulls les primeres felicitacions cauen com si haguessin estat esperant aquell moment durant molt de temps.
Quan sembla que tot ja s'ha normalitzat camino fins a la cuina on la mare m'ha preparat l'esmorzar, m'asento amb normalitat, casi sense mirar-la i començo a menjar. Noto com si m'estigués mirant i això em comença a incomodar, aixeco el cap i si: m'està mirant. Deixo el got i just al instant a ella se li escapa un somriure. Un somriure que em diu moltes coses, em diu: M'enrecordo com si fos ahir del dia que vas nèixer, o sembla ahir quan encara et venia a buscar a l'escola i et duia al parc i tu protestaves a l'hora de marxar... Com ha passat el temps, tot i que continuem sent els mateixos...

Les coses canvien i les etapes varien, però sempre seguim sent els mateixos,
Sigues sempre tu i mai deixis de fer el que t'agrada!
FELICITATS!




Rai.


dissabte, 1 de maig de 2010

1 de maig


Quan et vaig conèixer tot just ho estava assimilant.
Ell acabava de marxar. I per sempre, i tu ni tant sols vas preguntar res.
Esclar que no t'ho vaig explicar.
Però tu tampoc m'ho vas preguntar mai...



AGUR


...


dimarts, 27 d’abril de 2010

Plou.. a poc a poc

Plovia. Estavem davant d'un caixer que feia cantonada. Tu estaves asseguda. Ploraves. Jo et mirava des de abaix ajupit i amb les dos mans te'n embolicava una. De tant plorar casi no podies parlar, és extrany; tot i així aquest va ser el cop que més et vaig compendre. No et preocupis, a mi em tindràs sempre al teu costat, o al teu costat. Et deia de mentres que l'aigua se'm cal·lava pel jersei.


...

del que tu dius que, del que jo penso.



m'agradaven les coses dificils,m'agradaven fins fa poc.Ara he descobert que fàcil vol dir complicat i que dificil significa imposible.Posar-me a prova ja no és un joc, ara és cualsevol cosa que puc fer en cualsevol moment i cada cosa que et dic, l'analitzo no sigui cas que ho pugui espatllar.Ara tot això ja no té gràcia, i visc més pendent de tu que de mi, del que tu dius que del que jo penso. I això no pot ser bo, o almenys a mi no em senta bé.


...