Plovia. Estavem davant d'un caixer que feia cantonada. Tu estaves asseguda. Ploraves. Jo et mirava des de abaix ajupit i amb les dos mans te'n embolicava una. De tant plorar casi no podies parlar, és extrany; tot i així aquest va ser el cop que més et vaig compendre. No et preocupis, a mi em tindràs sempre al teu costat, o al teu costat. Et deia de mentres que l'aigua se'm cal·lava pel jersei.
...
dimarts, 27 d’abril del 2010
del que tu dius que, del que jo penso.
m'agradaven les coses dificils,m'agradaven fins fa poc.Ara he descobert que fàcil vol dir complicat i que dificil significa imposible.Posar-me a prova ja no és un joc, ara és cualsevol cosa que puc fer en cualsevol moment i cada cosa que et dic, l'analitzo no sigui cas que ho pugui espatllar.Ara tot això ja no té gràcia, i visc més pendent de tu que de mi, del que tu dius que del que jo penso. I això no pot ser bo, o almenys a mi no em senta bé.
...
...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
